Art jove, territori i patrimoni: una aposta de futur a l’Alt Camp

04/06/2025 Actualitat

Art jove, territori i patrimoni: una aposta de futur a l’Alt Camp

Durant l’última setmana de maig i el primer dia de juny, dues exposicions d’art jove han transformat dos espais singulars de la comarca de l’Alt Camp en escenaris per a la creació contemporània. El Fortí del Rourell i el Santuari de Montferri, dues peces clau del patrimoni històric comarcal, han esdevingut escenaris d’un exercici doble: acostar els llenguatges artístics actuals a espais amb memòria i, alhora, donar espai a la professionalització de joves artistes visuals que inicien el seu camí.

Les mostres han estat impulsades des de la Mostra d’Art Jove de l’Alt Camp , una iniciativa de l’Oficina Jove de l’Alt Camp que busca generar oportunitats de visibilització per a artistes emergents de la comarca, creant contextos on les obres puguin ser compartides, explicades i, en alguns casos, venudes. Una aposta concreta per incorporar el valor simbòlic i econòmic del treball artístic en la vida cultural comarcal.

La primera d’aquestes exposicions, “L’eco del fortí”, es va presentar dins la Fira Medieval del Rourell i va reunir les obres de Belén Custodi, Montserrat Crigna, Natàlia Cabrera, Mar Leo Marcos, Clara Santó, Anna Roca i Pere Migó. L’exposició es va instal·lar als jardins del Fortí del Rourell, un indret carregat d’història que va acollir aquest gest contemporani amb total naturalitat. La combinació d’obres visuals amb la memòria del lloc va permetre generar una atmosfera delicada, que convidava el públic a mirar el patrimoni amb ulls nous, tot escoltant les inquietuds de les artistes emergents.

La segona mostra es va fer l’1 de juny, dins la Fira Gaianada de Montferri, primera edició d’una fira dedicada a les editorials i les arts gràfiques. En aquest cas, l’exposició es va instal·lar als peus del Santuari de Montferri, una de les arquitectures més singulars de la comarca. Amb les obres de Clara Santó, Meritxell Garriga, Natàlia Cabrera, Raquel Lorenzo, Mar Mikan i Carlota Navarro, la mostra va establir un diàleg entre patrimoni, gràfica contemporània i territori, contribuint a obrir un nou relat possible sobre què pot passar en aquests espais més enllà de la seva funció tradicional.

En totes dues ocasions, les mostres han inclòs una presentació de les artistes i un espai per a la venda directa d’obres —una estratègia senzilla però potent per obrir camí a la professionalització d’aquestes joves creadores. No es tracta només d’exposar, sinó de generar condicions reals perquè el seu treball tingui recorregut, valor i reconeixement. En una comarca on les oportunitats per a la comercialització d’obra jove són encara puntuals, aquestes propostes marquen una direcció interessant a explorar: la cultura com a motor econòmic de proximitat, i l’art com a ofici possible.

A més, aquestes accions han ajudat a imaginar nous usos per a espais patrimonials que, tot i estar vius, no solen formar part del mapa habitual de la creació emergent. En cap cas es tracta d’imposar-hi una mirada contemporània, sinó d’explorar com el present pot conviure amb el passat i alimentar-lo des del respecte i la imaginació. Aquesta convivència —entre història i contemporaneïtat, entre municipis petits i artistes joves— pot esdevenir una via interessant per dinamitzar culturalment el territori, implicant comunitats, institucions i creadors.

Cal reconèixer també el suport institucional rebut. Tant l’Ajuntament del Rourell com l’Ajuntament de Montferri han mostrat voluntat i sensibilitat per acollir aquestes iniciatives, obrint les portes i confiant en el potencial transformador de l’art. Aquesta confiança és clau per seguir construint aliances entre els espais i les persones que fan cultura.

En definitiva, aquestes dues exposicions no volen ser grans esdeveniments, però sí petits assajos de futur. Propostes que demostren que a l’Alt Camp hi ha artistes joves, espais amb història i institucions amb obertura. Si s’aconsegueix seguir connectant aquests tres punts, potser el mapa cultural comarcal s’anirà omplint de noves formes de fer i de ser. L'art jove - tan sovint relegat a la perifèria- podrà començar a tenir espais propis i les administracions en podran treure un profit cultural, artístic i turístic, donant valor afegit al patrimoni cultural del territori.